tocando visiones

Carme Torrent en col·laboració amb Silvia Zayas

Una mena de radiofílmica, d'experiment en comunicació amb les memòries dels llocs i de les dances.

Sintonitzem amb aquesta experiència de foscor com una qüestió de tacte, imaginació i porositat entre nosaltres. Res veurem, però, alhora quelcom és vist mentre temptegem les superfícies i romanem a la foscor. Una foscor que obre un temps d'interrupció acollint el que està per venir.

Atenem així una responsabilitat inmemorial com a habilitat de respondre. A la cura de les maneres de conviure que necessiten d'immersió, de proximitat en els esdeveniments gairebé imperceptibles.

Quan el que preval és que "el poder de mort és la llei"; Com restablir les connexions amb els mons suprimits o reprimits i que també ens constitueixen? Com es disposa i fecunda un esdeveniment escènic? Com ​​reparar les maneres en què ens impliquem en els esdeveniments?

2021. Institut Valencià d'Art Modern-IVAM. Carme Torrent convida Silvia Zayas. Amb la col·laboració de: Maria Tamarit, Alba González, Joaquin Artíme, Paula Pachón, Javier Hedrosa, Julia Iranzo, Samuel Hernández, Aurora García, Pablo.

2024. Col.laboració amb centre Darts, Lyon

(El públic assegut o recolzat al voltant, a una distància gairebé ínfima de l'escena, essent també escena. Submergits en una dansa no atlètica, percebent entrellaçaments subtils entre les coses, s'exploren els llocs de trànsit deixant que emergeixin situacions polifòniques que no busquen ser definides, ni ser productives, sinó que generin un temps de tacte, d'atenció obliqua, de vidència. Què rep un cos, un lloc, un esdeveniment?

En la foscor, cossos, quasi-cossos, quasi-imatges, quasi-sons, com una opacitat que apareix gairebé tan lluminosa com la propia foscor, estrats visibles e invisibles humans i no-humans, situacions polifòniques ambigües, generen un paisatge sonor, una materialitat sònica espectral, estranyada, que balbuceja entre una tensió silenciosa i un idioma indexifrable.

Assegudes als marges del llenguatge, potser com a records, certes visions ens acompanyen a veure i ser tocades. Una experiència de mons virtuals, en estat latent, que tot i no ser perceptibles estan actuant.)