siempre siempre

Quines són les imatges latents en aquest lloc? lloc que és cinema, lloc que és fàbrica, lloc que és cos… Per entreveure aquestes imatges prenem l'espai com a esdeveniment constant.

Potser són imatges que ens porten a abandonar la productivitat incessant, potser són imatges que necessiten una sortida, però, a quina pantalla es podria donar aquesta sortida?

Una arqueologia del que ja hi és.

Una llum trontolla forta. Fins i tot quan el projector ha deixat de projectar, hi ha imatge.

Interrompre. Fer venir una transformació.

Quan la pantalla de la imaginació sorgeix dels rastres, de les restes, de les esquerdes d'un espai, dels llocs entre objectes situats a la cruïlla de diverses tensions, és llavors quan els objectes ja no són coses físiques posades davant de l'ésser humà , sinó una realitat que rep aquesta intersecció de tensions. Hi ha tremolors de terra en curs al llarg de les línies de falla entre aquestes relacions; llocs en trànsit desproveïts de tota determinació fixa. Regions sísmiques que són el lloc de la imatge i de la imaginació, on totes les coses, humanes, no humanes, reals, fictícies, deixen de ser entitats que existeixen independentment. Com habitem l'entre?

Relacions entre sons, llums, cossos, hacks, que reparen i trastegen, disposant una mirada obliqua que permet sostreure'ns a la necessitat d'encadenar imatges, de voler-ho entendre tot, quedant ficcions no hegemòniques.